La Natura està en estat d’emergència i la vida al planeta terra, si més no com la coneixem fins ara, està en perill si no s’actua urgentment per preservar els ecosistemes i garantir els processos que fan possible la vida al nostre planeta.
En paraules d’Antonio Guterres, secretari general de l’ONU: “La humanitat està lliurant una guerra contra la natura. Això és un acte suïcida. La natura sempre contraataca, i ja ho fa amb una força i una fúria creixents. La biodiversitat està col·lapsant. Un milió d’espècies estan en risc d’extinció. Els ecosistemes estan desapareixen davant dels nostres ulls…Les activitats humanes estan en l’arrel del nostre viatge cap al caos. Però això mateix significa que l’acció humana pot ajudar a resoldre-ho“.
L’acció individual és necessària però no suficient. Cal actuar col·lectivament i organitzada, tant des de la societat civil com des dels governs i institucions.
Els convenis internacionals més rellevants en relació al medi ambient i la conservació de la Natura fan referència al canvi climàtic i la necessitat de conservar la biodiversitat per salvaguardar la integritat i el funcionament de la biosfera.
Aquests convenis es generen en el marc de les Conferències de les Parts (COPs), les reunions promogudes per l’ONU entre els països (les parts) que en formen part. Actualment gairebé tots els països estats del món formen part de l’ONU, i hi ha 196 estats membres. Malgrat que la Natura està en una situació d’emergència i tant a nivell local com global els efectes són evidents i poden ser encara més devastadors, malauradament no tots els estats membres han subscrit aquests acords tan importants:
El Conveni o Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic (UNFCC) es va establir l’any 1.992 a la Cimera de la Terra o Conferència de Rio, la primera cimera internacional sobre el medi ambient. Tres anys després, al 1.995, es va celebrar la COP1 a Berlín, la primera cimera sobre el clima. Des de llavors la UNFCC promou anualment una nova Conferència.
El Conveni sobre la Biodiversitat Biològica (CDB) es va concertar l’any 1.993 amb l’objectiu de conservar i utilitzar de forma sostenible la biodiversitat en benefici de totes les persones i el planeta. La seva conferència es celebra cada dos anys.
A les respectives Conferències, es revisen els avenços respecte als acords anteriors, es defineixen prioritats i es consensuen els plans d’acció amb les mesures necessàries per fer-los efectius. A finals del 2.200 es van celebrar la COP27 del CLIMA i la COP15 de la BIODIVERSITAT.
- En aquesta entrada del bloc ens centrarem en la cimera climàtica,
i en la propera entrada en la conferència sobre la biodiversitat. -
ELS ACORDS I L’ACCIÓ INTERNACIONAL PEL CLIMA PREVIS
Per entendre el que ha passat a la COP27 cal recordar els dos acord més rellevants sorgits de les anteriors cimeres:
- El Protocol de Kioto (COP3, 1997), que establia una sèrie de compromisos per assolir la descarbonització de la societat i limitar els danys produits pel canvi climàtic
- L’ Acord de París (COP21, 2015), que pretenia que els estats part es comprometessin a dur a terme les accions necessàries per limitar l’increment global de la temperatura a 1,5 ºC, però que finalment es va tancar només amb el compromís de mantenir-lo en 2ºC.
Malgrat totes les conferències climàtiques, però, les emissions de CO₂ a l’atmosfera i la temperatura han continuat augmentant any rera any.
A la COP26 (Glasgow, 2021) s’aspirava a aconseguir el compromís d’assolir la fita de zero emissions per al 2.050, i així aconseguir l’objectiu inicial de l’Acord de París de limitar l’escalfament del planeta a 1,5ºC. No obstant, va concloure amb uns acords que, segons les previsions del Grup d’Experts condueixen a un increment mitjà de la temperatura global de 2,4-2,5ºC, ja que en el darrer minut, just abans de tancar la negociació, es va substituir l’expressió “retirada progressiva” del carbó per “disminució progressiva”.
També es va tractar sobre el finançament del fons climàtic destinat al països del Sud Global. Aquest fons de justícia climàtica és una exigència històrica de la societat civil, que fa anys que reclama que ha de servir per a ajudar a aquests països a desenvolupar-se de forma més sostenible respecte les emissions de CO2 i a compensar les pèrdues i els danys dels impactes del canvi climàtic que ja estan patint, i tot això comptant amb les comunitats locals. Segons l’Acord de Copenhagen (COP15, 2009), aquest fons tindria una dotació anual de 100.000 milions de dòlars a partir del 2020, però en realitat avui dia la dotació està molt per sota d’aquesta xifra.
La COP27 es va plantejar com una cimera d’implementació dels compromisos del pacte de Glasgow i l’acord de París. En particular s’esperaven compromisos i accions contundents en relació a la reducció en les emissions globals de gasos i importants compromisos de justícia climàtica per a Àfrica, un dels continents més vulnerables ambientalment i alhora un dels que històricament ha generat menys emissions de gasos.
Hi havia l’esperança que l’acord final inclogués la protecció dels ecosistemes terrestres i la reversió de la deforestació dels grans boscos tropicals, que perjudica greument els drets i els lícits interessos de les comunitats indígenes.
L’ACORD FINAL DE LA COP27: EL PACTE DE GLASGOW
Com en d’altres cimeres, durant les negociacions hi va haver diverses situacions de bloqueig que van fer trontollar les expectatives. La Unió Europea va anunciar que estava disposada a retirar-se de la cimera abans d’acceptar rebaixar l’ambició climàtica de l’1,5ºC, i també semblava impossible que els Estats Units accedissin a la creació del fons climàtic.
L’acord final que es va tancar in extremis en el temps de descompte, va incloure el reconeixement de totes les parts de la necessitat de creació del fons climàtic i la decisió que els principals aportadors al fons siguin els països que més han contribuït històricament a l’augment de les emissions i l’increment de temperatura. El veritable repte, però, és garantir aquest finançament. FOTO8
Pel que fa a l’ambició climàtica, segons Ecologistas en Acción, l’acord és insuficient i no aporta canvis substancials respecte el pacte de Glasgow, i les mesures proposades faran créixer, encara més, la bretxa entre el Nord i el Sud Globals.
Aquesta entitat denuncia que en aquesta cimera no s’ha fet cap pas significatiu per avançar cap a la desfossilització de les economies i que, com va passar a la COP26, només es manté la recomanació de deixar de subsidiar el carbó i ni tan sols s’han esmentat tots els combustibles fòssils. D’altra banda, l’energia nuclear es continua considerant com de baixa emissió, al mateix nivell que les energies renovables.
Tot i que s’ha escoltat la demanda de la societat civil que les plataformes socials participin en el procés de disseny del fons climàtic, els drets humans no s’esmenten explícitament en la part operativa de l’acord, i només s’han inclòs en el preàmbul.
|
|
|
|
|
QUÈ DIUEN LES CIENTÍFIQUES RESPECTE L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA I LES CONFERÈNCIES PEL CLIMA?
“La ciència és clara, i qualsevol ajornament de l’acció global farà que es perdi la finestra d’oportunitat per garantir un futur habitable“. IPCC WGII
Una de les primeres publicacions que va posar en dubte el mite del creixement econòmic il·limitat en un món amb recursos finits i en el que, a més a més, la població no deixa d’augmentar va ser Els límits del creixement, també conegut com l’Informe Meadows, publicat pel Massachusetts Institute of Technology el 1972.
Des de llavors i fins l’actualitat, la comunitat científica ha aportat multitud de dades i informes alertant dels impactes ambientals d’aquest model socieconòmic basat en l’extractivisme i la globalització. Un model que físicament no és possible en un món amb recursos finits, i per tant insostenible des del punt de vista ecològic, que fa augmentar encara més les greus desigualtats socials Nord-Sud i les actuals crisis humanitària i de valors global.
L’any 2019, la revista BioScience va publicar el manifest Advertència dels científics mundials sobre una emergència climàtica. Els més d’11.000 científics que el van signar, van dir literalment que “sentien l’obligació moral d’advertir la humanitat l’emergència climàtica i de dir les coses com són”, i que “la crisi climàtica està estretament relacionada amb el consum excessiu de l’estil de vida dels països rics”. L’article aporta un conjunt de dades i indicadors sobre els efectes de les activitats humanes en relació a les emissions de gasos d’efecte hivernacle i els seus impactes en el clima, el medi ambient i la societat i els posa a disposició de tothom que vulgui contribuir a l’acord de París, els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides i la conservació de la Biodiversitat.
Així doncs, ecologistes i científiques consideren que som a temps de redreçar la tendència i evitar una situació de col·lapse, denuncien que “les pressions de la indústria i els lobbys econòmics són la causa que no s’assoleixin acords efectius i realment vinculants per als estats membres de la COP” i que “els objectius de mitigació i desenvolupament no poden assolir-se mitjançant un canvi gradual”.
En resposta a la manca d’acció real dels seus governs i reclamant que s’actuï en base a l’evidència científica, el col·lectiu d’activistes climàtics Scientist rebellion_, format per centenars de científiques d’arreu el món està duent a terme xerrades informatives, accions de protesta pacífica i desobediència civil no-violenta, algunes de les quals han han acabat amb la detenció o l’empresonament de les científiques.
Uns dies abans que comencés la COP26 membres d’aquest col·lectiu van filtrar en obert el llavors darrer informe del Panell d’Experts sobre Canvi Climàtic per pressionar els representants dels governs i evitar que en la presa de decisions i els acords no es tinguessin en compte les dades i les previsions de futur, com en anteriors ocasions.
En la mateixa línia, just abans de la COP27, més de 1000 acadèmics d’aquest col·lectiu van fer una declaració històrica en la que van demanar a les seves col·legues científiques “que comparteixin amb la ciutadania allò que comparteixen entre elles (les científiques) sobre la resposta del nón al canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat”.
Comentarios