La crisi del COVID-19 ha tingut efectes devastadors per a persones i societats de tot el món, per totes les vides perdudes i també pels efectes en l’economia, que produiran un increment de les desigualtats i la pobresa. Durant el confinament, han arribat missatges aparentment positius per al medi ambient com la disminució de les emissions o l’aparició de fauna a espais normalment monopolitzats per l’ésser humà. No obstant, hem de considerar que aquests efectes són puntuals i anecdòtics, i que no tenen efectes en la recuperació del medi doncs no suposen un canvi de model sinó només una pausa.
El fet és que la crisi sanitària està suposant una producció i consum de materials de plàstic d’un sol ús i no reciclables a tot el món sense precedents: mascaretes, pantalles, guants, bates... Comencen a aparèixer notícies i imatges de diverses parts del món on organitzacions o persones alerten de l’acumulació d’aquests materials als oceans. Veieu com exemple aquesta notícia sobre l’acumulació de mascaretes a les costes de Tenerife, o aquest missatge d’alerta i aquestes imatges d’Oceans Asia.
El cas de Catalunya
L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha detectat un increment dels 350% dels residus sanitaris (incloent mascaretes, guants, granotes i davantals). Hem de considerar que aquí es comptabilitzen només els residus que són tractats com a residu sanitari, és a dir, els que es recullen a centres que en generen normalment com Hospitals, Centres d’atenció primària, Centres mèdics i Laboratoris. Tot i no incloure mascaretes i guants utilitzats per la ciutadania, l’increment suposa una recollida de 925 tones més que l’habitual. Aquests residus sanitaris es gestionen en plantes especialitzades que garanteixen la seva esterilització abans de passar a ser residus ordinaris. Les tres plantes de Catalunya (Cespa a Sant Fost de Campsentelles, Vallès Oriental; Consenur a Constantí, Tarragonès; i TMA a Terrassa, Vallès Occidental) estan operant al 100% de la seva capacitat. A més, s’ha autoritzat l’ús d’algunes plantes de vaporització per a la incineració de residus sanitaris considerats de baix risc, que també es fa a les incineradores urbanes.
Respecte a la resta de residus, durant el confinament la ARC ha informat d’una disminució de la fracció orgànica (a causa del tancament d’establiments comercials i de restauració) i del rebuig, un manteniment en la recollida de vidre, i un augment de la fracció del plàstic. Caldria saber si l’augment del reciclatge d’envasos es deu a un augment de la recollida selectiva a les llars o a un augment del consum d’envasos. L’ARC també ha elaborat aquest llistat de consells pràctics sobre la prevenció i gestió de residus domèstics en la desescalada.
Nosaltres, què podem fer?
Utilitzar mascareta o altres mesures de protecció similars és una responsabilitat social que ens ajuda a contribuir en la lluita contra la pandèmia. A més, s’ha establert la obligatorietat d’usar mascareta per a totes les persones de 6 anys o més, sempre que no sigui possible mantenir la distància de seguretat.
Existeixen diversos tipus de mascaretes:
 |
· Les quirúrgiques, que eviten que siguem agents infecciosos
|
 |
· Les autofiltrants, que a més ens protegeixen de contagiar-nos. Són les FPP1, FFP2 i FFP3, per ordre d’efectivitat (i preu)
|
 |
· L’escut facial o màscara protectora facial, especialment importants per a persones que necessiten mostrar el seu rostre per comunicar-se (persones sordmudes, logopedes, mestres d’educació infantil, llocs de treball de seguretat,...) A més, protegeixen també els ulls i es poden combinar amb les altres mascaretes.
|
 |
· Les mascaretes de tela, que impedeixen la propagació i són l’alternativa més sostenible. S’hi poden afegir filtres sanitaris per a fer-les més efectives en la protecció envers el contagi de qui la porta.
|
Quan escollim la mascareta, hem de considerar també aspectes ambientals. Les més sostenibles són les mascaretes de tela, i hem d’estar ben informades de quines són les més eficaces. Si n’utilitzem de plàstic (quirúrgiques, autofiltrants o escuts facials) hem de tenir clara la gestió d’aquests residus. La mascareta de tela ofereix una protecció similar a la mascareta quirúrgica, doncs evita contagiar però no contagiar-se, amb la diferència que no és una mascareta homologada.
També hem d’evitar que la mascareta ens doni una falsa sensació de seguretat, i no oblidar la resta de mesures higièniques com evitar de tocar-se la cara i rentar-se sovint les mans.
Com han de ser les mascaretes de tela?
L'OMS adverteix que no totes les mascaretes tenen la mateixa capacitat de filtració. Aquests són els requisits que han de complir les mascaretes de tela, segons les recomanacions de l'OMS:
- Els materials de fabricació eficaços per assegurar una bona capacitat de filtració són: el polipropilè, el cotó i el polièster. La cel·lulosa i la seda s'ofereixen com a últimes alternatives.
- L'ideal és combinar els materials i que la mascareta tingui tres capes:
- una primera capa feta del material més absorbent (per exemple, el cotó), que és el que ha d'estar en contacte amb la boca i això farà que faci de contenció de les gotes d'aigua que expulsem en tossir o parlar.
- una capa intermèdia que actuï també com a filtre (que podria ser de polipropilè, el mateix material que es fa servir per a les mascaretes quirúrgiques). Cal ser conscient del tipus de filtre que comprem, doncs alguns només estan dissenyats per a filtrar la contaminació. Només els filtres UNE-EN ISO 14683:2019 i UNE 0065:2020 estan homologats.
- i una capa exterior feta amb el material que més repel·leix l'aigua (per exemple, el polièster).
- S'han de portar ben posades, cobrint el nas, la boca i la barbeta. I han d'estar ben ajustades a la pell per assegurar que no deixen passar partícules.
A la majoria de països, les mascaretes més utilitzades són les fetes de forma artesanal amb teles de cotó, que no tenen una alta capacitat de filtratge. Aquestes mascaretes absorbeixen molt la humitat i cal canviar-les, rentar-les i desinfectar-les tot sovint perquè perden capacitat de protecció.
Es recomana guardar les mascaretes de tela dins d'una bossa de paper quan no es facin servir, i posar-se-les i treure-se-les sempre amb les mans acabades de rentar amb aigua i sabó o solució hidroalcohòlica. També es recomana rentar-les diàriament, a una temperatura mínima de 60 graus. També hi ha altres mètodes de desinfecció.
Com aconseguir una mascareta de tela?
Tot i que sovint es fa referència a aquest tipus de mascaretes com a “mascaretes casolanes”, el cert és que han sorgit moltes empreses i col·lectius que ofereixen mascaretes a preus assequibles. Si volem protegir el medi ambient (i la justícia social) és important mantenir els criteris de proximitat, de selecció de materials sostenibles i de cerca d’accions socialment responsables. Algunes opcions:
- Bobochoses: Bobo Choses, una de les marques infantils catalanes que més triomfa fora, ha creat mascaretes per a nens, de tres talles diferents, i també per a adults. Comprant aquestes mascaretes l’empresa es compromet a fer una donació d’una mascareta a famílies en situació de vulnerabilitat per cadascuna que els compreu.
- Miriam Ponsa: La dissenyadora Miriam Ponsa fabrica tres tipus de mascaretes actualment, dues per a adult en color blau i en verd. Es tracta de mascaretes produïdes amb un teixit certificat d’Itel d’eficiència de filtració equivalent a una mascareta FFP2.
- Closca: la firma Closca també ha vist la idoneïtat de crear models de mascaretes de tela, d’estil urbà i adaptable a cada personalitat. És un disseny fet amb un teixit de 95,5% de polièster i 4,5 espàndex, que es pot rentar i s’ajusta al cap amb una cinta amb velcro. En comprar-ne una, també esteu col·laborant amb la seva campanya de donació de mascaretes sanitàries a col·lectius vulnerables.
- Cosir i cantar: fan mascaretes reutilitzables de tela amb un compartiment per posar-hi el filtre, de colors vistosos. Cosir i cantar és un projecte iniciat per dues empreses del Pla de l’Estany, Cleanse Bugaderia i Els Majordoms, que van decidir a fer alguna cosa davant l’aturada pel confinament per als seus treballadors i per a la societat.
- Berta Cabestany: La firma Berta Cabestany ha dissenyat unes mascaretes de patchwork amb restes de teixits de la seva col·lecció d’estiu. El resultat són unes mascaretes que combinen diferents tipus de quadres i colors, fetes de cotó i que es poden rentar:
- Ab-Origenes: és una empresa de roba de nen i adult feta a partir de teles ecològiques. Ara creen mascaretes totalment personalitzades on pots triar la talla i la tela que més t’agrada.
- Somemascarades: Mascaretes artesanes i reutilitzables, amb un compartiment per posar-hi el filtre. Es troben a Sant Quirze del Vallès i fan dissenys i estampació a mida. Tenen un gran assortiment de teles per triar.
És una bona idea informar-se de les opcions de producció local que tenim al nostre barri o municipi.
També podem fer-nos la nostra pròpia mascareta, considerant les recomanacions sobre materials de la OMS. A internet podeu trobar diversos tutorials.
On llençar guants i mascaretes no reutilitzables
Els equips de protecció no reutilitzables (mascaretes, pantalles, guants...), tot i estar fets de plàstic, s’han de dipositar al contenidor del rebuig. A més, es recomana no llançar-los a les papereres del carrer ja que poden volar amb el vent. En canvi, els envasos de les solucions hidroalcohòliques si es poden reciclar i cal dipositar-los al contenidor groc.
En el cas de tenir persones contagiades a la llar, no es podrà fer recollida selectiva de residus a casa. Els residus del malalt van en una bossa, que es posa dins d'una segona bossa amb els de la persona cuidadora. I tots, a una tercera amb la resta de residus de la casa.
